“Destruccions i Reconstruccions: la violència contra el patrimoni artístic a Manresa arran de la Guerra Civil”

La segona temporada de l’Espai Memòries porta per títol “Destruccions i Reconstruccions: la violència contra el patrimoni artístic a Manresa arran de la Guerra Civil”, i vol aprofundir en el concepte mateix de patrimoni cultural o d’obra d’art en funció dels moments històrics que determinen la seva trajectòria: la creació, la pèrdua de valor, la destrucció, la conservació o restauració o finalment l’oblit.

La nova temporada pretén reflexionar sobre el moments cabdals de la construcció del museu i sobre les seves col•leccions en el context de la Guerra Civil i del primer franquisme, quan es van destruir nombroses obres d’art religiós i es van enderrocar  moltes esglésies, algunes de les quals van ser reconstruïdes posteriorment com a símbol del règim.

Al llarg de la temporada 2011-2012 es desenvoluparà un projecte de creació artística, per part de l’artista Jesús Galdón, i un projecte de recerca històrica, recollida de testimonis i activitats participatives que portarà a terme l’Associació Memòria i Història de Manresa en el marc d'una programació d'activitats de recuperació de la memòria històrica i de participació en la reflexió a l'entorn del segle XX a Manresa, totes elles obertes al públic en general.

Dades històriques de referència:

El primer terç del segle XIV s’inicia la construcció de l’església del convent del Carme de Manresa, d’estil gòtic. El mestre d’obres encarregat d’aquesta construcció va ser Berenguer de Montagut, que a Manresa treballà també a l’obra de la Seu i del Pont Nou i a Barcelona construí l’església de Santa Maria del Mar, paradigmes del gòtic català.

Durant el segle XVII es construí l'Altar Major, de grans proporcions i que dominava l’interior de l’església. Molts artistes van treballar-hi: des dels fusters Malet, els escultors Generes o Pedro Fernández. El pintor barceloní Pere Cuquet va pintar-ne les grans teles pels volts de 1650. Obra barroca al seu acabament però començada encara amb un gust de renaixement molt tardà.

El 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola després de la sublevació militar contra la República, l’església del Carme va ser objecte d’un dels atacs contra els símbols i les propietats catòliques que es van produir arreu de Catalunya i que afectaren intensament la ciutat. L’església del Carme, junt amb altres sis esglésies locals, va ser enderrocada completament i sistemàticament en el marc dels treballs programats per a les brigades de treballadors en atur. El retaule major havia estat desmuntat per protegir-lo abans de l’enderroc i algunes parts es van poder conservar en l’espai de reserva i protecció habilitat a La Cova entre el 1936 i el 1940. Algunes de les pedres de les parets, pilars, o finestrals de l’església també es van conservar en aquest magatzem.

Part dels treballadors d’aquesta brigada marxen al front, i els enderrocaments es paralitzen.

Finalitzat el conflicte, l’església del Carme es va reconstruir de nou, amb material contemporani, sobre la línia de fonaments original.

El 1941 es constituí de nou el museu municipal aleshores amb el nom de “Museo de Manresa”. Alguns dels béns que s’havien pogut salvar durant els anys de la guerra s’hi exposaven. Altres van retornar als seus llocs de procedència. Altres, molts , van continuar ocupant les reserves del museu que a partir d’aleshores es va traslladar a l’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi, on continua actualment.

El destí d'aquells treballadors de la brigada, com el de la majoria del patrimoni desaparegut, ha quedat sepultat en el temps.